CADA VETA DE VIDA - Llucia Palliser

“L’ordre condueix a totes les virtuts, però què condueix a l’ordre?” D’aquesta cita de l’escriptor i científic alemany Georg Lichtenberg neix la idea del poemari que teniu a les mans. “Cada veta de vida” ens parla de la intermediació de l’home com a faedor de l’ordre creant com a instruments organitzatius les fases, les etapes, les màximes, els moviments musicals o les diverses maneres de fer i fer-se mal per combatre el temor al caos. 
I sabent que “una veta és un teixit de lli, de cotó o de qualsevol altre material, preferiblement de roba, que serveix per a lligar, embenar, rivetejar, embolicar, nuar, cenyir, aferrar, etc.” la poeta fa de la veta l’element metafòric per a dir-nos que, quan tot sembla estar dins la caixa corresponent, el destí sempre troba una nova excusa per encuriosir-nos i desordenar aquesta particular classificació, fent-nos servir, en definitiva, una nova veta per lligar i mirar d’entendre allò què passa. I aquí és quan intervé el temps: “El temps entès en el sentit lineal, la durada del recorregut vital, però també en la formació d’etapes, de cicles que, juntament amb els instants més intensos, formen, al capdavall, aquestes vetes de vida que se’ns desprenen (o embolcallen) al llarg dels anys de la nostra existència.” (Pere Gomila) 

 

Resulta així aquest “llibre rodó, rodó, però que punxa, un llibre sec, però que mulla, un llibre brut, però que ens abilla. Un poemari parit a Menorca, on l’equilibri natural fuig entre les ones, i on la història, la geografia i la parla confegeixen un paratge que s’arrela profundament als versos. Un llibre escrit per una persona que és dona, sàvia, poeta i tres voltes rebel.” (Jordi Roig)