Arxiu d'etiquetes: Mercè Company

L’hort de Caín d’Israel Calvache vist per Mercè Company

hort cain merce company

La prestigiosa escriptora Mercè Company ha escrit al seu Facebook una entrada fent una defensa aferrissada de la darrera novel·la de l’Israel Calvache, L’hort de Caín. La Mercè, només hi ha trobat una pega i és que l’autor no va néixer ianqui  perquè si no el seu llibre  ja estaria entre les primeres deu novel·les del Top Ten nord-americà i aquí ja correrien a comprar-ne els drets de traducció.  Gaudiu de la descoberta. Moltes gràcies Mercè.

L’ÚNIC PROBLEMA D’AQUESTA NOVEL·LA és que l’autor no va néixer ianqui.

L’escriptor Israel Calvache ens ha sorprès amb la novel·la d’un ateu confés, plena de símbols religiosos: “L’hort d’en Caín”.

Una novel·la que beu de la millor tradició literària nord-americana en el vessant de novel·la realista tràgica, amb autors com Dreiser, Melville o Faulkner; com ells, Israel Calvache apel·la a l’existència d’un destí predestinat contra el qual és impossible plantar cara. Des d’aquesta creença situa el personatge, en Caín; 24 anys, fill d’obrers i d’una barriada a l’extraradi de Granollers. Un personatge que em recorda, per la seva sensibilitat, percepció, i per la relació que té amb la mare, a l’Edmond de “Larga jornada hacia la noche”, d’Eugene O’Neill, autor tràgic per excel·lència.

En un dels seus estudis, el crític literari Ricardo Gullón, parla del corrent rebel i no conformista de Dreiser, com una constant fortament impregnada de religiositat, d’un espiritualisme transcendent. La religiositat i l’espiritualitat transcendent impregna també L’hort d’en Caín. El personatge està lligat de peus i mans a causa de les seves creences, fonamentalment les de la mare, del caire de: “…i no us alegreu mai gaire ni us feu il·lusions de res, que l’alegria i el riure són senyals que alguna cosa dolenta és a punt de passar. I si mai us equivoqueu no mireu d’arreglar les coses, que és perdre el temps.” Caín odia la mare perquè no pot estimar-la. Odia el món, perquè no es pot estimar a si mateix. Es declara ateu, però és un creient compulsiu. Busca la redempció desesperadament, fora de si mateix i no la reconeix.

Magnífic retrat d’una generació de casa nostra. Brillant tractament d’un narrador nat, que no defuig desgranar cada plec de l’ànima, per ocult que estigui i fosc que sigui, i que ens permet acompanyar-lo al seus inferns personals. Un gaudi pels qui som lectors empedreïts.

D’haver nascut ianqui, “L’hort de Caín” ja estaria entre les primeres deu novel·les del Top Ten nord-americà i aquí ja correrien a comprar-ne els drets de traducció.

Mercè Company

Maig 2016