Arxiu de la categoria: Sanz Dotú Cèlia

Els blogs dels autors de Stonberg

Els blogs dels autorsen de StonbergQuan la Setmana Santa s’acosta massa a Sant Jordi, com enguany, ens pot passar que quedem curts de lectura durant les vacances, tot esperant les novetats del Dia del Llibre. Per això us proposem aprofitar per llegir i descobrir blogs mentre esteu comodament asseguts a la gandula del vostre jardí o  voleu cap a destinacions exòtiques, amb el portàtil o la tauleta a la mà

Molts dels autors de Stonberg escriuen blogs, a continuació hi trobareu una relació, no exhaustiva (hi ha autors que tenen dos o tres blogs en funcionament, tant literaris com d’altres temes), on hi figuren el nom de l’autor, el llibre publicat a Stonberg i el link del blog.

Els blogs dels escriptors són una bona manera de donar-se a conèixer i també una manera de mantenir-se en contacte amb els lectors. I és que un llibre no s’escriu cada dia, però una entrada al blog, potser sí.

Els blogs dels autors de Stonberg

Els blogs dels autorsen de StonbergQuan la Setmana Santa s’acosta massa a Sant Jordi, com enguany, ens pot passar que quedem curts de lectura durant les vacances, tot esperant les novetats del Dia del Llibre. Per això us proposem aprofitar per llegir i descobrir blogs mentre esteu comodament asseguts a la gandula del vostre jardí o  voleu cap a destinacions exòtiques, amb el portàtil o la tauleta a la mà

Molts dels autors de Stonberg escriuen blogs, a continuació hi trobareu una relació, no exhaustiva (hi ha autors que tenen dos o tres blogs en funcionament, tant literaris com d’altres temes), on hi figuren el nom de l’autor, el llibre publicat a Stonberg i el link del blog.

Els blogs dels escriptors són una bona manera de donar-se a conèixer i també una manera de mantenir-se en contacte amb els lectors. I és que un llibre no s’escriu cada dia, però una entrada al blog, potser sí.

UN RADIADOR A L’ÀFRICA – Cèlia Sanz Dotú

Coberta Un radiador a l'Africa

Quan la Cèlia em va demanar que escrivís el pròleg d’Un radiador a l’Àfrica…  la Costa d’Ivori semblava molt més llunyana, com emboirada i poc a poc nous camins i horitzons s’havien perfilat. Ara, rellegint aquestes pàgines, (re)descobreixo les antigues olors i colors que em captivaren, no fa tant, i, sembla que fos ahir, que passejava per “l’espina dorsal” de la nostra estimada Bouaké intentant entendre el perquè de tantes coses…, el perquè de tot plegat.

Aquesta és la història d’algú, que podria haver estat qualsevol, però va ser la Cèlia, qui va decidir deixar casa seva i  compartir esforços, temps, dedicació, idees, energies… (la  vida!) amb gent desconeguda per intentar inventar una nova  mirada conjunta cap el món, si més no, cap aquell món més proper, el seu petit univers quotidià.

És la història de l’estranger(a), de “l’altre” i de com aquest altre descobreix dia a dia una nova llum que tot ho impregna, una nova manera de fer, de relacionar-se, de comunicar-se, d’entendre’s…, una nova cultura, una nova societat en la que ha decidit conviure-hi.

És la història de com es construeixen relacions i vincles,  de com idees estrafolàries de cop i volta prenen cos i ja es  poden tocar (fins i tot dormir en elles), però també la història de desencisos i defalliments que regats amb una dosi  d’ironia, distància i bon humor ja no ho són tant!! És la  història de com els processos d’aprenentatge socioculturals ens condicionen la mirada i de com deconstruir aquestes  ulleres que ens han (i  hem?) anat fabricant al llarg dels anys.

Són, doncs, les petites aventures del dia a dia a la Costa d’Ivori, d’una estrangera, blanca, dona i jove, la Cèlia, i de com, per  moments, se sent com Un radiador a l’Àfrica.

 Begoña Planas Vilaseca