Arxiu mensual: abril de 2013

Jordi Dausà entre els escriptors d’Els caus secrets d’Editorial Moll

Els caus secretsEditorial Moll ha tingut l’encert de publicar, aquest Sant Jordi, el llibre Els caus secrets, un recull de relats escrits per una antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972. L’edició ha estat a cura de l’escriptor i periodista Sebastià Bennasar.

Al resum que surt publicat a la web d’Editorial Moll hi diu: No ens agraden les generacions. No ens agraden les qualificacions. No ens agrada l’etiqueta “jove” ni “literatura de” ni “literatura per a”. Però sí que pensàvem que era imprescindible donar visibilitat a tot un seguit d’autors que seran –alguns ja ho són ara– les dones i homes del futur de la narrativa en llengua catalana. I aquesta és la motivació d’aquesta antologia: oferir un tast del que fan els narradors nascuts des de 1972 cap endavant arreu del territori on es parla la nostra llengua. Seixanta-un escriptors formen aquesta antologia, un equip de luxe que pot sortir a tot arreu a competir amb la major de les dignitats. I guanyar.

D’entre aquest seixanta-un escriptors que destaca Editorial Moll hi figura Jordi Dausà, l’autor de la novel·la El gat de Schrödinger publicada per Stonberg Editorial el novembre de l’any passat.

Felicitats a l’Editorial Moll per la iniciativa, a Sebastià Bennasar per la feina feta i a tots els escriptors seleccionats perquè amb el vostre treball doneu continuïtat a la literatura en català. No podem acabar aquesta entrada sense felicitar de manera especial i molt afectuosa a en Jordi Dausà.

Francisco Tostado ens explica la seva darrera novel·la: El escrito de Dios

Sabia escriure Jesús? I, si fos així, va poder deixar algun escrit de la seva mà? Pot la raó supeditar-se a la fe?  Francisco J. Tostado ens explica la seva darrera novel·la, El escrito de Dios, en el següent vídeo. Gaudiu de la descoberta.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=iHOO5fjVBpM?rel=0&w=640&h=480]

Jordi Cervera – Dos nous llibres infantils

Ens complau fer-vos saber que Jordi Cervera, escriptor i periodista, que publicà a Stonberg Editorial juntament amb el pintor Benjamí Tous, el conte infantil Llepafils (un llibre que ajuda a estimar el menjar a tots els nens i nenes llepafils), acaba d’anunciar la publicació de dos nous llibres de contes:

La pilota Japler una novel·la dirigida al públic infantil, editada en català i castellà, esplèndidament il·lustrada per Francesc Rovira i publicada per l’editorial Edebé dins de la seva col·lecció Tucan Verd.

I Les vocals desaparegudes a Thule Ediciones, amb il·lustracions de la seva filla Mireia.

Felicitats Jordi!

Jordi Cervera Jordi Cervera

El Golafre. Un conte explicat per en Pitus Robert

Contes de pols de lluna i vents d'acordióAprofitant l’aparició de la segona edició del llibre CONTES DE POLS DE LLUNA I VENTS D’ACORDIÓ us ensenyem la nova coberta i adjuntem un vídeo on veure-ho en Pitus Robert explicant-vos el conte que porta per títol Golafre.

CONTES DE POLS DE LLUNA I VENTS D’ACORDIÓ és un recull de 16 contes farcits de màgia, enginy i imaginació.  Són històries que volen transmetre l’alegria de viure i les ganes de fer festa.

La música i les cançons hi tenen un paper fonamental i són presents en gairebé tots els contes. Per explicar-los seguiu la següent recepta: Primer, cal llegir els contes abans d’explicar-los i segon, d’alguns contes cal saber-ne les cançons,  d’altres demanen pinzellades  de mímica o reclamen ser interpretats. Amb una mica de pràctica els resultats són espectaculars!

Per facilitar el coneixement de les cançons i músiques que surten als contes, el llibre va acompanyat d’un CD on s’explica un conte on hi sentireu totes les cançons del recull.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=6oNcxcG4x80&w=420&h=315]

L’Elies Ortiz de Can Tunis, la història d’un home bo a la Barcelona de les barraques

L'Elies de Can TunisLa ubicació i pervivència de les barraques de Can Tunis sempre van estar lligades al creixement del port. Els seus veïns crearen una cooperativa d’habitatge, per a finançar en un espai proper al nucli de barraques. Això responia a les necessitats professionals de molts veïns i a la il·lusió de romandre al barri. Aquest projecte no va ser considerat per l’Ajuntament, que executà el reallotjament de Can Tunis al barri de Cinco Rosas de Sant Boi l’any 1968.

Més tard l’Ajuntament féu servir les barraques buides per reubicar població, majoritàriament gitana. L’Ajuntament anà reallotjant les famílies que restaven, al polígon de la Mina i, el 1979, en un petit barri de nova construcció: Can Tunis Nou, a tocar del cementiri, força desatès i amb un alt nivell de marginació fins que fou enderrocat l’any 2003.

D’entre les persones que van lluitar per les millores socials del barri destaca l’Elies Ortiz, l’Elies de Can Tunis. El seu nét, Ferriol Soria ens en fa un breu retrat a la contraportada del llibre l’Elies de Can Tunis , una vida de novel·la escrit per la seva filla Anna Ortiz Huguet i publicat per Stonberg Editorial:

Elies Ortiz va créixer a Can Tunis i es va convertir en un líder veïnal, estimat i enormement proper a les necessitats socials del barri. Va impulsar una cooperativa per fer-hi habitatges dignes. Va organitzar els barraquistes. Va impulsar un cens de la població. Va crear «el barracó», un espai polivalent construït maó a maó pels homes del barri, on es va establir una biblioteca, un grup de teatre, una escola d’adults i nens no escolaritzats, una escola de música, una llar social…, unes activitats que s’esforçava a explicar i difondre a la revista Ideal que va crear. Amic i estret col·laborador del doctor Ribas i amic de per vida de Paco Candel, va treballar per explicar arreu la situació dels barris com el que el va veure créixer. Estretament vinculat a les associacions de veïns i socials des de la consolidació democràtica, el llibre ens explica els seus orígens i anhels personals i socials, i com la tenacitat i la lluita educada donen fruits i combaten la resignació. Un exemple per avui, quan és necessari recordar que si molts com ell van fer-ho, és que és possible.

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=qNbc7njSFs8&w=480&h=360]

Jordi Cervera lluita contra els llepafils.

L’Illa dels Llibres, magnífica pàgina web que administra i controla Jordi Milian, dedica un dels seus articles al llibre Llepafils.

Jordi Cervera publica Llepafils amb il·lustacions del pintor Benjamí Tous.

L’escriptor i periodista Jordi Cervera publica Llepafils (Stonberg editorial), un cant a la vida saludable que permetrà als més petits aconseguir gaudir del menjar.
Per aconseguir aquest repte, Cervera compta al seu costat amb el polifacètic  pintor  Benjamí Tous, autor de les  excel·lents il·lustracions que acompanyen a la narració.
L’Oriol és un nen que no li agrada menjar. És el que  s’anomena un llepafils.   Sempre  fa cares estranyes quan veu la beixamel dels canelons, o unes salsitxes. Llavors, l’Oriol és testimoni de la  desesperació de la seva mare  en l’intent de fer-li menjar alguna cosa  saludable com  verdura o fruita.

‘’-I no hi ha colacao i galetes de xocolata?- pregunta l’Oriol.
-No, no hi ha colacao i galetes de xocolata-li contesta la mare amb un to de veu una mica pujat. Ja en vas menjar ahir i no pots estar sempre menjant les mateixes porqueries.
El colacao i les galetes de xocolata porqueries? Aquesta sí que és bona.
Ara resultarà que el colacao i les galetes de xocolata, una de les millors combinacions per menjar que s’han inventat, són una porquería!!  I el pa amb oli i pernil dolç, què és, doncs?’’

La mare ho ha provat gairebé tot i cada dia veu més difícil aconseguir que l’Oriol mengi alguna cosa i no faci ruqueries.
Ho aconseguirà?
Malgrat tot, tal i com diu la seva àvia, l’Oriol és tot un artista i  un noi molt llest que li agrada pintar i fer manualitats.

‘’L’Oriol es passa hores i hores assegut al seu despatx, remenant papers, colors i tota mena de materials d’oficina. Val la pena dir que allò que ell anomena el seu despatx és una taula d’escriptori i una cadira que el seu pare i la seva mare li van comprar quan van veure que s’estimava més entretenir-se d’aquesta manera que no pas jugant a pilota com els altres nens. Entre moltes altres virtuts que té, l’Oriol és tot un mestre en l’art d’enganxar gomets. Ho fa com ningú’

Llepafils ensenyarà als més petits i també als pares a gaudir del menjar i estimar el que mengem.
No existeixen fòrmules màgiques però si que podem aconseguir  educar-los en qüestions referents al menjar i la cuina.
Un bon consell  seria fer-los partícips dels menús i de la creació d’algun plat concret.

Esperem que Llepafils tingui continuïtat

Marcos Eguiguren – Intriga a flor de pell

Rubens - Saturn devorant  el seu fill (1636)El darrer conte escrit per Marcos Eguiguren, El coro, publicat al seu blog  Para que leas en el metro, m’ha omplert d’intranquil·litat i m’ha recordat, per la inquietud i per la tragèdia expressada, al quadre de Rubens Saturn devorant al seu fill, pintat el 1636. Marcos Eguiguren és un escriptor que domina l’art de les intrigues i de la tensió argumental com ens va mostrar a la tràgica mort de Xavier Estanyol, personatge de la seva gran novel·la La noche de los cuchillos (Stonberg Editorial 2012).

Per aquells que vulgueu una dosi de desassossec us convidem a llegir el darrer conte de Marcos Eguiguren:

EL CORO (THE CHOIR)

El suave sol de primavera calentaba las blancas paredes de la iglesia del pequeño pueblo costero. Esa calidez gentil propia de mediados de mayo y que precede al sofocante verano levantaba los ánimos de los convidados al bautizo de los primeros gemelos nacidos en la villa. Las risas y el vocerío constituían el típico prolegómeno de una ceremonia festiva en la que familiares y vecinos se mezclaban sin concierto esperando en realidad el momento de la merienda que constituía la verdadera finalidad de la tarde.
Repicaron las campanas indicando el momento de entrar en el templo y los invitados, luciendo sus mejores galas y todavía con la sonrisa en la boca, fueron entrando en la nave y ocupando sus asientos. Poco a poco el sol que se colaba por los vitrales fue reduciendo su intensidad como si alguien en el lejano cielo hubiera disminuido la luminosidad del astro rey o como si de repente los vitrales se hubieran transformado en cristales opacos que solo dejaban pasar una luz mortecina y amarillenta. Padres y padrinos, sosteniendo a los dos bebés se situaron al pie del altar rodeando la pila bautismal. De la puerta abierta de la sacristía situada a la izquierda del altar surgía una luz lechosa y tenue que indicaba la próxima aparición del sacerdote. Continua llegint