Arxiu mensual: març de 2013

Què fer amb els nens que no mengen?

LlepafilsSi l’especialista mundial en alimentació infantil, George Mac Clanxet, ja ens va donar les eines per fer estimar al menjar a tots aquells nens i nenes Llepafils, ara per setmana Santa és un bon moment per que mares i pares i/o àvies i avis poseu en pràctica els consells rebuts per tan insigne personatge. Per això, amb l’ajut inestimable d’una cuinera catalana de gran prestigi, l’Ada Parellada, i del seu blog us volem posar a l’abast una colla de plats que -encara que a priori us pogués semblar inversemblant que nens Llepafils mengessin-, si seguiu els consells del Dr. Mac Clanxet i de l’Ada Parellada, no només el dinar serà una festa sinó que, a més, devoraran els plats.

Clicant aquest enllaç veureu l’entrada del blog de l’Ada Parellada: http://blogs.cuina.cat/semproniana/etiqueta/receptes-infantils/

Us imagineu els nens Llepafils menjant, no només sense rondinar, si no híper contents: Bruixa a la taronja – Pa de berenar – Quiche lorraine de bacon, xampinyó i orenga – Galetes – Rodó de pollastre amb paté i dàtils – Pessic de pastanaga – Crema de llimona o Coca de recapte? Sembla difícil, veritat? Doncs no us ho imagineu, veieu-ho amb els vostres propis ulls.

Per què no ho proveu i ens dieu com us ha anat l’experiència?

Per cert, tots aquells que no coneixeu la tècnica infalible d’en George Mac Clanxet la podeu trobar perfectament explicada i il·lustrada al llibre Llepafils de Jordi Cervera, amb dibuixos de Benjamí Tous.

 

 

 

 

CENT CINQUANTA ANYS ABANS DE QUE L’HOME ARRIBÉS A LA LLUNA VA HAVER-HI UNA ALTRA FRONTERA PER CONQUERIR

PeripleMés de cent cinquanta anys abans de que l’home arribés a la lluna va haver-hi una altra frontera per conquerir: Els inexplorats paratges de l’oest americà fins el Pacífic. Els exploradors americans Lewis & Clark van protagonitzar entre 1804- i 1806 la primera expedició que creuà la part occidental dels Estat Units, tot sortint de Saint Louis a través del riu Mississipi, fins arribar a l’oceà Pacífic. Una aventura que posà de manifest la grandesa natural d’aquest país i que el cinema ens ha mostrat tantes vegades: Praderies immenses, ramats infinits de bufals, les tribus d’indis, les Rocalloses… L’escriptor Josep Fullà ens descriu en la seva novel·la Periple  les aventures de Jeremy Heines Clark, imaginari nebot del tinent Clark que, tot reprenent la mateixa ruta que els seu oncle -però sense arribar al Pacífic-, explora a fons les vessants orientals de les Rocalloses, el que esdevindria el parc de Yellowstone i les praderies de la zona Mississipí-Missouri. Si bé l’objecte oficial de l’expedició és la recerca de recursos metàl·lics i contactar amb les tribus índies del nord-oest, el motiu del protagonista és un altre, desfer-se de la frustració d’una anterior relació amorosa i d’una fracassada acció militar i retrobar-se com explorador i militar.

La presentació de Periple tindrà lloc a la sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès -Canuda 6, Barcelona- aquest proper 04/04/2013 a les 19:30h.

Si voleu veure el que hauria estat el millor book-trailer d’aquesta apassionat novel·la podeu veure la promo de la pel·licula que National Geographic va fer sobre l’expedició de Lewis & Clark.

http://youtu.be/DyP-Hm29CeA

 

 

 

 

 

Els blogs dels autors de Stonberg

Els blogs dels autorsen de StonbergQuan la Setmana Santa s’acosta massa a Sant Jordi, com enguany, ens pot passar que quedem curts de lectura durant les vacances, tot esperant les novetats del Dia del Llibre. Per això us proposem aprofitar per llegir i descobrir blogs mentre esteu comodament asseguts a la gandula del vostre jardí o  voleu cap a destinacions exòtiques, amb el portàtil o la tauleta a la mà

Molts dels autors de Stonberg escriuen blogs, a continuació hi trobareu una relació, no exhaustiva (hi ha autors que tenen dos o tres blogs en funcionament, tant literaris com d’altres temes), on hi figuren el nom de l’autor, el llibre publicat a Stonberg i el link del blog.

Els blogs dels escriptors són una bona manera de donar-se a conèixer i també una manera de mantenir-se en contacte amb els lectors. I és que un llibre no s’escriu cada dia, però una entrada al blog, potser sí.

Els blogs dels autors de Stonberg

Els blogs dels autorsen de StonbergQuan la Setmana Santa s’acosta massa a Sant Jordi, com enguany, ens pot passar que quedem curts de lectura durant les vacances, tot esperant les novetats del Dia del Llibre. Per això us proposem aprofitar per llegir i descobrir blogs mentre esteu comodament asseguts a la gandula del vostre jardí o  voleu cap a destinacions exòtiques, amb el portàtil o la tauleta a la mà

Molts dels autors de Stonberg escriuen blogs, a continuació hi trobareu una relació, no exhaustiva (hi ha autors que tenen dos o tres blogs en funcionament, tant literaris com d’altres temes), on hi figuren el nom de l’autor, el llibre publicat a Stonberg i el link del blog.

Els blogs dels escriptors són una bona manera de donar-se a conèixer i també una manera de mantenir-se en contacte amb els lectors. I és que un llibre no s’escriu cada dia, però una entrada al blog, potser sí.

Juanjo Fernández Sola publica un nou llibre

Ens complau fer-vos saber que Juanjo Fernández Sola, que publicà a Stonberg  un recull de divertides i intrigants històries sota el títol prou amenaçador de ¡No abras el cajón!, acaba d’anunciar la publicació d’un nou llibre:  “Com Ajudar els Fills a Estudiar (i fer els deures del col.le!)”, publicat, aquest cop per Editorial Claret, amb qui fa anys i llibres que en Juanjo col·labora, en la seva vessant d’educador.

Juanjo FernándezEn Juanjo ha escrit aquest llibre a partir de l’experiència d’haver realitzat la xerrada del mateix títol centenars de vegades a milers de mares i pares i professors. És un llibre  sobre l’estudi on no es parla de “tècniques d’estudi”?. Un llibre d’actituds, d’estils, de maneres de fer, un llibre per a pares i mares que volen ser i fer de pares i mares, dels que volen ajudar els fills a estudiar i fer els deures de la forma més adequada i educativa. Com Ajudar els Fills a Estudiar (i fer els deures del col.le!) vol ser un llibre animador i motivador, on trobareu resposta a les inquietuds més diverses, amb contes, anècdotes, situacions quotidianes, i també propostes i conceptes que us resultaran interessants

Si teniu ganes de passar una bona estona, en Juanjo convida a tots els pares i mares a la presentació en societat del seu llibre. L’acte tindrà lloc el proper dijous 4 d’abril a les 19:30h, a la seu de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (c/Àngels, 18, de Barcelona).

 

 

BRAVO GIRONA – La revista guai de cultura de Girona

Eudald Espluga de BRAVO!girona ha escrit una fantàstica ressenya sobre la increïble novel·la de Jordi Dausà, El gat de Schrödinger.

Cliqueu l’enllaç per llegir-la: http://www.bravogirona.com/cat/recomendaciones/de-cine-i-lletres

BRAVO!girona és una publicació on-line creada per 451 COMUNICACIÓ CONTINGUTS CULTURA i pensada per estar al dia de tots aquells esdeveniments d’oci i cultura que succeeixen de llarg a llarg de la provícia de Girona. Es tracta d’una agenda que és una útil eina pels que viviu aquí, torneu de vacances a la llar o turistegeu assídua o puntualment.

No són una guia sinó una agenda d’oci i cultura contínuament actualitzada de cinema, teatre i arts escèniques, exposicions i arts plàstiques, fotografia i altres activitats de difícil classificació. Volen que estiguems al dia d’una manera ràpida, fresca i desenfadada.

A més, BRAVO!girona va dirigida a la gent com nosaltres, que utilitza internet al dia a dia per estar a l’última del que passa des de Blanes a Cadaqués, passan per La Bisbal, Olot, Figueres, Banyoles, Girona, Tossa de Mar, Platja d’Aro… o qualsevol altre racó.

Des de Stonberg us desitgem sort en aquesta aventura!

BITÁCORA CON BAR DE FONDO – Sergio Pesutic

BITÁCORA CON BAR DE FONDO¡¡ La realitat és una il·lusió provocada per la falta d’alcohol !!

En aquest llibre apareixen reunits, sense ànim pedagògic, molts diversos textos escrits al bar a la llum d’un llum que combustiona, a parts desiguals, una barreja de licor i d’amistat.

Així com gairebé ningú es dirigeix a una biblioteca per beure vodka, és infreqüent que algú vagi fins a un bar per escriure. No obstant això, llegir, beure i escriure són trets d’un mateix caràcter.

Si haguéssim de resumir els temes que impregnen aquesta bitàcola elegiríem certes paraules clau: el (des) amor, les seduccions i traïcions de la mar, l’alcohol i els seus derivats, el port de Valparaíso, l’amistat, el (mal) humor, 77 vegades la paraula Déu, l’Administració Pública …

Per cert, és aconsellable llegir aquest llibre amb la mà esquerra, per poder fer anar sense entrebancs la copa de vi amb la mà dreta. Si la persona que llegeix i que beu és esquerrana, ha de fer tot el contrari.

EL RINOCERONT QUE VOLIA SER DE COLOR VERD – Núria Busquet – Eduard Pinyol

EL RINOCERONT QUE VOLIA SER DE COLOR VERDEl rinoceront que volia ser de color verd  és un conte deliciós, per nens i nenes de 5 a 8 anys, que ens ajuda a acceptar-nos tal com som. La tipografia emprada facilita la lectura dels primers lectors i les vistoses il·lustracions que conformen el llibre, ajuden als pares i mares a explicar el conte als seus fills.

LLEPAFILS – Jordi Cervera – Benjamí Tous

Llepafils

Un escriptor i un pintor consagrats s’han unit per escriure un conte infantil que ajudarà a estimar el menjar a tots els nens i nenes Llepafils. Una eina per mares i pares desesperats, un divertiment màgic pels seus fills.

El farcit de la part central de la llonganissa és el mateix que el de les puntes? Els macarrons tenen un gust diferent dels espaguetis? La part torrada del pollastre a la brasa és pitjor que la part que queda blanca?

Aquests interrogants i molts d’altres fan que la relació de l’Oriol amb el menjar no sigui precisament un camí de roses. Pel mig, els seus problemes de cada dia, la lluita de la seva mare per aconseguir que mengi de manera equilibrada i correcta i la presència d’un curiós personatge arribat de Pittsburgh amb poders màgics.

Una història per a grans i petits que ens ensenyarà a menjar bé i a estimar tot allò que mengem, mentre ens mostra que als plats també hi ha molta màgia i força misteris.

UN RADIADOR A L’ÀFRICA – Cèlia Sanz Dotú

Coberta Un radiador a l'Africa

Quan la Cèlia em va demanar que escrivís el pròleg d’Un radiador a l’Àfrica…  la Costa d’Ivori semblava molt més llunyana, com emboirada i poc a poc nous camins i horitzons s’havien perfilat. Ara, rellegint aquestes pàgines, (re)descobreixo les antigues olors i colors que em captivaren, no fa tant, i, sembla que fos ahir, que passejava per “l’espina dorsal” de la nostra estimada Bouaké intentant entendre el perquè de tantes coses…, el perquè de tot plegat.

Aquesta és la història d’algú, que podria haver estat qualsevol, però va ser la Cèlia, qui va decidir deixar casa seva i  compartir esforços, temps, dedicació, idees, energies… (la  vida!) amb gent desconeguda per intentar inventar una nova  mirada conjunta cap el món, si més no, cap aquell món més proper, el seu petit univers quotidià.

És la història de l’estranger(a), de “l’altre” i de com aquest altre descobreix dia a dia una nova llum que tot ho impregna, una nova manera de fer, de relacionar-se, de comunicar-se, d’entendre’s…, una nova cultura, una nova societat en la que ha decidit conviure-hi.

És la història de com es construeixen relacions i vincles,  de com idees estrafolàries de cop i volta prenen cos i ja es  poden tocar (fins i tot dormir en elles), però també la història de desencisos i defalliments que regats amb una dosi  d’ironia, distància i bon humor ja no ho són tant!! És la  història de com els processos d’aprenentatge socioculturals ens condicionen la mirada i de com deconstruir aquestes  ulleres que ens han (i  hem?) anat fabricant al llarg dels anys.

Són, doncs, les petites aventures del dia a dia a la Costa d’Ivori, d’una estrangera, blanca, dona i jove, la Cèlia, i de com, per  moments, se sent com Un radiador a l’Àfrica.

 Begoña Planas Vilaseca