Arxiu mensual: maig de 2009

EL BLOG D’EN MIQUEL, DIA A DIA – UN CANT A LA VIDA


Crec que el millor comentari és el que escriuen els pares d’en Miquel al pròleg del seu llibre, per tant l’adjunto directament. En ell s’explica el perquè del blog d’en Miquel i el perquè aquest llibre ha inspirat a totes les persones que hem anat seguint-lo dia a dia.

Ens ha tocat. I no la «quiniela», precisament.
En Miquel ha «agafat» una aplàsia medul·lar. Un incident que ens ha arrossegat als pares i a en Roger, el seu germà, juntament amb ell, a viure una etapa de la nostra vida diferent, desconeguda. Viure per no morir.

En Miquel, amb 22 anys, afronta l’estada a l’hospital amb règim d’aïllament, per un període encara incert.La quimio, prèvia al transplantament, la contínua aportació de sang i plaquetes per cobrir les mancances de la seva medul·la, la greu sinusitis adquirida per haver-se quedat sense defenses…
Com es pot encarar tot això? Com plantarà cara en Miquel?

Hi ha moltes possibilitats: ràbia, enfonsament, depressió… però en Miquel no ho veu així. Primer, comença per escriure tot allò que li passa, tot el que sent, tot el que fa a cada moment del dia com una manera d’anar-ho assumint.

Després, decideix fer un blog perquè tothom hi tingui accés: d’aquesta manera no li caldrà anar-ho explicant i, a més, podrà seguir en contacte amb la seva gent, la que es preocupa per ell.Aviat aquest blog s’acaba convertint en una necessitat: per la seva part desitja seguir explicant i, per part dels altres, necessiten obrir-lo, veure com està, què més hi diu, què sent en Miquel.
I què s’hi troben els qui obren el blog? Energia, ganes de viure, molt bon humor… en Miquel no disfressa la realitat, no l’emmascara, si té por ho diu però posa sempre una pinzellada de coratge que fa que tothom tingui ganes de tornar-hi… la gent s’hi engan-xa. Fins i tot gent que no el coneix personalment, entra al seu blog per tenir-ne notícies i, quan fa dies que no escriu, es preocupa.

Pot, aquesta actitud, accelerar una curació? Pot, la força de tota la gent que l’envolta, portar a bon terme una recuperació? Estem segurs que sí. El blog d’en Miquel ens ha fet entendre que, a vegades, s’ha de tenir ganes de viure per poder seguir endavant.

Tots els moments passats els trobareu reflectits en el que va començar com un diari per cobrir la solitud i va esdevenir un dia a dia de companyia, por, estimació, valor, patiment, força, i amor.

Rosa Bosch i Toni Salvadó