Arxiu mensual: febrer de 2009

CAL·LIGRAMES – Guillaume Apollinaire

Es poden contraposar dues menes de poetes, aquells que escriuen una poesia extasiada, quieta, fortament introspectiva, subjectiva, abocada al jo sentimental, fruit d’una defensa interior contra el món, que fan que el seu destí porti l’empremta ferma de la seva voluntat.

I aquells altres poetes que, essent poderosíssims receptors del món exterior, es converteixen en mèdiums, en vidents, com diria Breton, de la pròpia poesia que engendra la vida en la seva complexitat i contradicció. Aquesta poesia neix de la sorpresa, de l’atzar, de l’audàcia de la recerca. Poetes, l’obra dels quals no és comprensible separada de la seva vida i dels esdeveniments històrics del seu temps.

El més gran dels poetes seria doncs, aquell que arribes a satisfer el nostre esperit en aquestes dues direccions.

Si al llarg del segle XX hi ha hagut algun poeta que hagi reeixit en els seus intents de reconciliació d’aquestes dues poètiques, aquest ha estat Guillaume Apollinaire.Cal·ligrames n’és el més bell exemple.

ZOOM – Ton Sant

El treball de Ton Sant és un joc de subtilises – instrospecció, reflexió, gestualitat expressiva…
El resultat és una abstracció on s’endevinen referents temàtics a la natura i al paisatge. La imatge es construeix en un diàleg constant entre la sensualitat i l’intel·lecte, entre allò que mostra la realitat i el seu imaginari. La intenció de l’artista no és pas reproduir fidelment una escena, sinó capturar l’atmosfera i l’essència d’una situació. Ton Sant utilitza una gama de colors mediterranis – blaus, blancs, verds, ocres – en un joc de modulacions que va des d’una opacitat absoluta fins a una transparència etèria. Una pintura que sempre es troba a la difícil frontera entra la figuració i l’abstracció.